INGENIS, DANDYS I UTÒPICS, la construcció de la Barcelona moderna

Locomotora núm. 5 (020-T) del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona a l'estació de Plaça de Catalunya, abans de l'electrificació de la línea. Anterior a 1905. Col·lecció Cuyàs

“… la aplicacion del vapor como fuerza motriz señalaba para la humanidad el término de una época y el principio de otra. En el presente nos encontramos en un verdadero estado de transición, que podrá ser más duradero ó mas corto, segun el carácter que tome la lucha que percibí comenzada ya entre lo pasado, con sus tradiciones, lo presente con sus intereses creados, y lo porvenir con sus nobles aspiraciones y arranques.”

Ildefons Cerdà Teoría general de la Urbanización, 1859

Imaginar Barcelona al segle XIX és, sens dubte, emprendre un viatge espectacular. L’aparició de la màquina de vapor, l’arribada del tren, la immersió de l’Ictineu i la descoberta del fons marí, la il·lusió projectada pel cinematògraf, l’eixamplament de la ciutat i l’aplicació de noves teories urbanístiques o l’esperança a mans de les vacunes contra el còlera ens evoquen una ciutat bolcada al progrés que prometien la ciència, la tècnica, els nous invents i la medicina.

Amb aquesta ruta ANDRONAcultura us proposem recuperar el flâneur i deambular per l’atractiu i prodigiós bullici de la ciutat del XIX, al mateix temps que descobrim les llums i les ombres del camí de Barcelona cap a la modernitat, els seus protagonistes i la societat, sovint convulsa, que fou testimoni de la immensa catarsi. Llavors, una nova elit nascuda entre Catalunya i Amèrica, consolidava fortunes en tèrbols negocis colonials i reinvertia capitals en la incipient societat industrial. Els guanys de l’esclavisme acompanyaven el naixement del proletariat i Barcelona iniciava d’aquesta manera el camí a la modernitat tecnològica.

Imatge Physiology Flâneur, Louis Huart, 1841

Moviment i connectivitat esdevindran els dos eixos sobre els que construir les noves societats urbanes. Multituts de transeünts, animades terrasses, balls i concerts o el fugaç deixant del fum del ferrocarril passaran a ser els nous motius iconogràfics dels artistes moderns, aquells que convertiren les estacions de tren en les noves catedrals de la humanitat mentre cercaven la revelació de l’universal en allò transitori. A contracorrent de la nova moral burgesa, dandys, flâneurs i bohemis es convertiran en els nous arquetips urbans fent de la vida art i de l’estètica rebel·lió.

Acompanyan’s a descobrir una ciutat gresol de la incipient societat de masses que fou objecte dels conservadors interessos de bona part dels anomenats indianos, els qui implantaren les màquines del dit progrés, però que fou també escenari de l’organització obrera que dignificà la comunitat treballadora, i de l’arribada de l’humanisme il·lustrat i de nous corrents artístics que, enderrocant la superstició imposada, foren la veu que proclamava la revolució industrial com l’eina definitiva per millorar el món.

*Ingeni: Finca que conté una plantació de canya de sucre i una indústria per a l’obtenció del sucre.

Dates : [consulta al calendari]
Durada: 2h RESERVA ARA

Recorregut: Ciutat Vella

Preu: 13€

Punt de trobada: Parc de la Ciutadella davant Castell dels Tres Dragons.

Un pensament sobre “INGENIS, DANDYS I UTÒPICS, la construcció de la Barcelona moderna

  1. Retroenllaç: ANDRONAcultura. Rutes culturals alternatives per Barcelona | El blog de Narratologia aula 1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s